1. Context: per què els municipis han d'habilitar zones de gossos
El Decret 6/2013, de 22 de gener, de protecció dels animals, que desenvolupa la Llei 22/2003 de protecció dels animals de Catalunya, estableix l'obligació dels municipis de disposar de zones especifiques habilitades per a l'esbarjo dels gossos. Malgrat aquesta obligació legal, molts municipis catalans, especialment els de menys de 5.000 habitants, encara no disposen d'una zona adequada.
Les conseqüències pràctiques de no disposar de zones habilitades inclouen: contaminació fecal en zones de joc infantil i espais verds generals, conflictes entre propietaris de gossos i altres usuaris del parc, i infraccions de l'ordenança de tinença d'animals que generen tensions veïnals difícils de gestionar.
Des del punt de vista municipal, la instal·lació d'una zona de gossos és una inversió relativament baixa (8.000–35.000 €) amb un alt retorn en termes de convivència i satisfacció ciutadana.
2. Marc normatiu aplicable a Catalunya
2.1 Normativa autonòmica
La Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals és el marc general. El seu article 14 obliga els municipis a disposar de llocs i espais adequats per a l'esbarjo dels gossos. El Decret 6/2013 concreta aquesta obligació i estableix que les zones han d'estar senyalitzades i tenir els elements necessaris per a la recollida d'excrements.
2.2 Ordenances municipals
La majoria de municipis catalans disposen d'una ordenança de tinença d'animals que complementa la normativa autonòmica. Aquestes ordenances solen establir:
- Superfície mínima de la zona (habitualment 200–500 m²)
- Elements obligatoris (tanca, dispensadors, senyalística)
- Horaris d'ús (alguns municipis estableixen franja nocturna prohibida)
- Normes de comportament (recollida d'excrements, gossos amb corretja en entrada/sortida)
Si el vostre municipi no té ordenança específica, es pot adoptar com a model l'ordenança tipus de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) o la de la Diputació de Barcelona.
2.3 Responsabilitat civil municipal
Si un accident es produeix en una zona de gossos municipal (per exemple, una mossegada entre gossos o una caiguda d'un usuari), l'ajuntament pot tenir responsabilitat patrimonial si es demostra que la zona no estava en condicions adequades de manteniment o no complia els requisits normatiu. La documentació de les inspeccions periòdiques és la principal defensa legal.
3. Emplaçament: criteris per triar la millor ubicació
3.1 Distàncies de separació
Tot i que no existeix una distància mínima legal uniforme a Catalunya, les bones pràctiques recomanades per les ordenances més avançades estableixen:
- ≥ 25 m de zones de joc infantil (evitar coincidència d'espais i possibles interaccions no desitjades)
- ≥ 10 m de zones de repòs i àrees de picnic
- ≥ 5 m de zones de vegetació sensible o jardins formals
- No adjacents a espais de circulació intensa de vianants o ciclistes
3.2 Accessibilitat i visibilitat
La zona de gossos ha de ser accessible a peu des dels barris residencials propers (idealment a menys de 10 minuts a peu). La visibilitat des de l'exterior és important per a dos motius: facilita la supervisió per part dels serveis municipals i augmenta la percepció de seguretat dels usuaris.
3.3 Condicions ambientals
Eviteu emplaçaments amb insolació directa i sense ombra en les hores centrals del dia. Un arbre de fulla caduca que projecti ombra a l'estiu és el complement ideal. Eviteu també zones de fort vent (les zones de gossos generen olors que el vent pot transportar cap a zones residencials adjacents).
4. Dimensionament: quina superfície necessiteu?
El dimensionament correcte d'una zona de gossos depèn principalment del nombre de gossos potencials del barri o zona de servei. Com a referència, s'estima que en nuclis urbans catalans hi ha entre 80 i 120 gossos per cada 1.000 habitants.
| Habitants de la zona de servei | Gossos estimats | Superfície recomanada | Configuració |
|---|---|---|---|
| 500–2.000 hab. | 40–200 gossos | 200–300 m² | Zona única, bàsica |
| 2.000–10.000 hab. | 200–1.000 gossos | 300–600 m² | Zona única o 2 zones petites |
| 10.000–30.000 hab. | 1.000–3.000 gossos | 1 zona ≥ 600 m² per barri | Múltiples zones per barri |
| > 30.000 hab. | > 3.000 gossos | Xarxa de zones (1 per barri) | Zones de 400–1.000 m² cadascuna |
5. Separació per talla de gos: sí o no?
La divisió de la zona en dos sectors —races petites (< 10 kg) i races grans (> 10 kg)— és recomanable però no obligatòria. Els arguments a favor:
- Redueix el risc d'accidents per diferència de mida i força entre animals
- Augmenta la percepció de seguretat dels propietaris de gossos petits
- Permet establir alçades de tanca diferenciades (0,8 m per a petits / 1,5 m per a grans)
La divisió requereix el doble d'accessos (doble porta per a cada sector) i augmenta el cost entre un 15 i un 25%. Es recomana fer-la a partir de 500 m² de zona total.
6. Paviment: opcions i criteris
El paviment de la zona de gossos ha de complir tres requisits: comoditat per als animals, facilitat de neteja, i durabilitat. Les opcions principals per ordre de cost creixent:
- Terra natural compactat — opció de cost zero però problemàtica: s'enfanga, es degrada i és difícil de netejar. No recomanable per a zones d'ús intensiu.
- Sorra silícia rentada (profunditat 20–30 cm) — còmoda per als gossos, natural, però requereix garbellar regularment per treure els excrements no recollits i reposició periòdica. Cost baix d'instal·lació, alt de manteniment.
- Graveta rentada (granulometria 10–20 mm) — bona permeabilitat, fàcil de netejar amb mànega. Menys còmoda que la sorra però més duradora. Opció equilibrada per a molts municipis.
- Gespa artificial de drenatge — la opció més popular en zones de nova creació. Còmoda, fàcil de netejar amb mànega, durable (12–15 anys), bona aparença. Cost intermedi-alt d'instal·lació, manteniment baix.
- Cautxú granulat drenant — el millor per a zones amb equipament de joc. Amortidor de caigudes, fàcil de netejar, durable. Cost alt, però justificat en zones amb obstacles.
7. Manteniment: com gestionar-ho bé
El manteniment insuficient és la principal causa de deteriorament de la imatge i l'ús de les zones de gossos. Un pla de manteniment realista ha d'incloure:
Manteniment diari o 3 cops per setmana
- Recollida d'excrements residuals no recollits pels propietaris
- Buidatge de papereres higièniques (freqüència ajustable per temporada)
- Inspecció visual ràpida de la tanca i els accessos
- Reposició de bosses als dispensadors
Manteniment mensual
- Neteja a fons del paviment (mànega o màquina d'alta pressió)
- Revisió de cargols i juntures de la tanca
- Inspecció de les portes i els ressorts de retorn
- Revisió de l'estat de la senyalística
Manteniment anual
- Inspecció tècnica de l'estat general de la instal·lació
- Reposició de sorra o graveta (si escau)
- Tractament de la fusta (si hi ha elements de fusta tractada)
- Revisió dels anclatges dels elements de joc i del mobiliari
8. Finançament
Les zones de gossos, quan s'integren en projectes de millora integral d'espai públic, poden accedir a les mateixes línies de finançament que els parcs infantils o els circuits biosaludables:
- PUOSC — fins al 85% per a municipis fins a 50.000 habitants, si s'integra en un projecte de millora de parc o jardí
- Diputació de Barcelona (XGL) — actuacions en espai públic, termini octubre–novembre
- Diputacions de Girona, Lleida i Tarragona — convocatòries anuals similars
La clau per obtenir finançament és presentar la zona de gossos com a part d'un projecte integral de millora del parc, no com a actuació aïllada. Afegir elements d'accessibilitat universal (itineraris accessibles, senyalística en Braille) millora la puntuació en els barems de selecció.
Necessiteu assessorament per planificar la zona de gossos del vostre municipi? Contacteu-nos i us connectem amb fabricants especialitzats i tècnics d'espai públic.